Ricard Pardo 25.12.23 |
R
ambla de Girona. Aquesta cabina, crec recordar haver-la fet servir, però ha de fer un bon munt d'anys. I és que els temps evolucionen de manera imparable. I el que en altre temps va ser, ara ja no és, o és una altra cosa. La mateixa rambla de Girona, un lloc de passeig, petit (220 m.) on en altres temps era bulliciosa i alegre, ara sembla un catàleg de locals tancats.
Tanquen diaris, editorials, botigues, llibreries i una infinitat de coses absorbides per altres models de mercat, per altres necessitats, per altres formes de consumisme i de vida.
Recordo com no gaire lluny d'aquí, el 1971, un senyor explicava davant del seu local, que «plegava» perquè ja ningú no li compraven res. —Ja gairebé no queda ningú que faci servir carbó—
Era un carboner. Segurament va ser dels primers a patir els canvis del mercat. Mig segle després, encara es poden veure negrors a la part superior del lloc que ocupava.
Era un carboner. Segurament va ser dels primers a patir els canvis del mercat. Mig segle després, encara es poden veure negrors a la part superior del lloc que ocupava.
0 Comentarios:
Publica un comentari a l'entrada