Segurament coneixeu a Jaimito el dels acudits. Bé; doncs us presento a la Jaumeta; la seva germana. En realitat, el seu nom es Ona, però es van cansar que cada vegada que la cridaven, respongués —xucla'm la xona—.
Un encant de nena (segons els seus pares). Aquesta papalloneta del bosc, tan bufona, parla un català més aviat rústic, però gairebé sempre, jura i blasfema, renega, maleeix i impreca, exclusivament en castellà. (Deu de ser de la Garrotxa, encara que no és clar). No us deixeu enganyar pel seu aspecte. No té gens de pitrera, (alguns creuen que en realitat és un nen) però ja ha complert els quinze anys i és més llarga que el seu germà. Mooolt més.
Anirem veient el seu anecdotari.
Okanuh, li ha volgut obsequiar la rosa de St. Jordi i ara el tinc frustrat, a la terrassa mossegant un cactus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada