Identitats i etiquetes

 

Qui soc, què soc, d'on soc...?

Avui, al xat del blog, algú (que no cal anomenar) m'ha preguntat d'on era.

Li he respós amb una pregunta (això sol li podria servir com a pista, però no).

—¿Qué quieres decir? No acabo de entender a qué te refieres...— he escrit.

—¿Qué de dónde eres o qué eres?— Ha insistit.

I llavors li he dit que li contestaria per aquí, entre altres motius perquè tenia feina i no em podia entretenir.

L'home escrivia en castellà però diu que entén perfectament el català. Doncs val; li contesto per aquí i al meu català rovellat. Som-hi!

Tranquil! No et respondré amb el típic tòpic que «Jo soc un ciutadà del món» que poques vegades sol ser veritat i darrere s'amaga algun nacionalista separatista trencador de nacions i continents.

Però això sí. No m'agraden les etiquetes (excepte les que serveixen per classificar les entrades del bloc).

Fins on arriben les generacions recordades o mínimament documentades (poc més de dos segles) els meus ancestres són gallecs, tant per part de pare com de mare. El meu pare, per la seva feina, va anar fent fills en tres porcions pàtries: El Ferrol del Caudillo (ara sense cabdill), Sant Antonio Abad (ara S.Antoni de Portmany) i Gerona (ara Girona). Jo soc el del mig, mitjà, així que es podria dir que soc un català per decisió vocacional i eivissenc de sang gallega. Però per més que es pugui dir això o el que sigui, m'importa un carall el bla, bla, bla. I com que no dono cap valor a les coses identitàries que no escullo o que m'han arribat imposades, ni sóc cristià, que no ho vaig escollir, ni em puc sentir més espanyol que català, ni més gallec que eivissenc. Heus aquí que darrerament diuen que sóc silenc 

Tampoc no sóc separatista. No perquè em fongui d'amor per les espanyes, sinó perquè en el moment actual de la història, hi ha moltes coses que es dilueixen i es desdibuixen (...afortunadament).

I escolta! Ara que ho penso... Ens estem apropant a allò del "siudadano del mundo".

Però no. Pel mig queda això d'Europa, que està "en construcció" i encara que no sóc un Cornadó, em mola aquest tipus d'arquitectura.

Què? T'has aclarit?