La malaltia és una visita que mai truca a la porta, ni demana permís per a entrar. Ella arriba i s'acomoda al millor seient que troba. Es descalça, s'alleugereix de roba i et demana conversa. Exigeix atenció i gairebé sempre acaba aixecant la veu. De vegades se'n va i d'altres finalment, el que ha de marxar ets tu, sense possibilitat de tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada