Codi d'Hamurabi

L'

Estela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, -tant pel que fa al contingut com a la redacció-, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès.

Es basa en l'aplicació de la llei del Talió («ull per ull i dent per dent»), i és també un dels exemples més primerencs del principi de presumpció d'innocència, ja que suggereix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar proves. Va ser escrit el 1750 aC pel rei de Babilònia Hammurabi i s'hi unificaren els codis existents a les ciutats de l'imperi babilònic. Actualment, es conserva al Museu del Louvre de París.
Deia coses com aquestes:

• La jerarquització de la societat. Existeixen tres grups, els homes lliures o awilum, els muškenum (els qui s'especula podrien ser serfs o subalterns, semilliures) i els esclaus o wardum.
• Els preus. Els honoraris dels metges varien segons s'atengui un home lliure o a un esclau.
• Els salaris. Varien segons la naturalesa dels treballs realitzats.
• La responsabilitat professional. Un arquitecte que hagi construït una casa que es desplomi sobre els seus ocupants i els hagi causat la mort és condemnat a la pena de mort.
• El funcionament judicial. La justícia la imparteixen els tribunals i es pot apel·lar al rei; les fallades s'han de plasmar per escrit. Es basa en la baremació dels testimonis orals i inclou sancions per a les falses acusacions.
• Les penes. Apareix inscrita una escala de penes segons els delictes i crims comesos. La base d'aquesta escala és la llei del Talió.

Ja veieu. Fins i tot fa 3.800 anys, ja es contemplava la possibilitat de penar els que feien falses acusacions.

Aquests són els nivells d'impunitat que fa temps que exerceix algun jutge intentant acusar de terroristes a qui no ho són.

Això sí; ni una paraula sobre amnisties